Què és un microrelat.
Un microrelat és una narració breu d’un fet real o fictici amb tendència evident cap a la fantasia i cap a l’enginy, el microconte presenta aquestes característiques però portades a l’extrem. És un text literari narratiu que es caracteritza per la brevetat del contingut, és concís i d’una gran intensitat expressiva, com a veritable extracte que presenta l’essència d’una història. Aquest breu relat té una enorme capacitat suggeridora, textualment diu poc i narrativament condensa molt.
Com escriure microrelats
Aspectes que s’han de tenir en compte per aconseguir un relat perfecte.
1. Una idea concreta.
Per escriure microrelats és millor centrar-se en idees concretes, buscar un
aspecte precís d’algun tema concret i centrar-se en això. Per exemple, per
descriure la relació entre pares i fills podria caldre una novel·la. Però si et
centres en una sola faceta d’aquesta temàtica pots concretar una història amb
poques paraules. Pensa en el moment de lliurar les notes als teus pares, o els
teus sentiments quan els teus pares t’excloïen de les seues converses
importants, o l’avorriment en el cotxe quan no ets tu qui condueix.
2. Sense preàmbul.
En el microrelat no pots malbaratar paraules presentant la història. Aquesta ha
de quedar esbossada succintament o bé desprendre’s del context. Una altra
opció és utilitzar el títol perquè aquest actua com a preàmbul aclaridor.
3. Començar enmig de l’acció.
Com hem vist al punt anterior, en el microrelat cal anar al gra: una bomba ha
sigut desconnectada, hi ha un monstre al soterrani… Has de descriure les
coses essencials, però de manera que al lector li resulti fàcil completar els
espais buits de la història.
4. Centrar-se en una imatge.
Un dels passos més importants per a escriure microrelats és l’evocació. Al
contrari que en el relat o la novel·la, el microrelat discorre en un únic espai. Per
això has d’aconseguir fer present aquest espai mitjançant una imatge potent,
amb un gran poder evocador, que es dibuixa de manera nítida a la ment del
lector.
5. Mantenir el misteri.
El microrelat permet com cap altre gènere jugar amb el lector, fer-lo participar.
Has d’incloure en la història una dosi de tensió o de misteri i mantenir-la fins a
la fi. Cal aconseguir que el lector imagini quina serà la resolució, fins i tot
enganyar-lo perquè pensi en un determinat final. Després podràs sorprendre’l
amb quelcom d’inesperat.
6. Utilitzar referències al·lusives.
Mitjançant l’ús de referències a històries, personatges o idees que pertanyen a
l’imaginari col·lectiu et pots estalviar moltes paraules. Per exemple, si la teva
història ocorre en el Titànic, el context i el final estaran clars per al lector des
d’un principi. Ara bé, vés amb compte de no introduir referències tan fosques
que el lector no pugui desxifrar-les.
7. Un altre pas de rosca.
Com hem dit, el final és la pedra angular del microrelat. Com que ha de tenir un
important ingredient sorpresa, resulta fonamental saber aplicar un altre pas de
rosca que li doni un gir a la història i li introdueixi un final xocant.
Seguint aquests consells pots millorar la teva tècnica i depurar alguns errors.
